Era istòria dera Deputacion de Lhèida (2)

A prumèrs deth segle XX, es deputacions catalanes prengueren era decision de mancomunar-se entà establir ua coordinacion de servicis entre es quate. Dempús d’un periòde de preparacion iniciat en 1911, en 1914 era constitucion dera Mancomunitat des deputacions Catalanes siguec un hèt. Aguesta union representèc un pregon efècte descentralizador sus eth sistema constitucionau dera monarquia alfonsina e implicaue ua grana carga sociau e simbolica pera volontat d’ua regionalizacion catalana. Era volontat regionalizadora e era mesfisança des militars de cap ara actitud filocatalanista des naues fòrces politiques propicièc que eth 9 de gèr der an 1924 eth generau Primo de Rivera comuniquèsse ara dreta monarquica e ara Lliga Regionalista que “pensaba acabar con el exclusivismo malsano” que caracterizaue a Catalonha. Eth 20 de gèr, membres pro coneishuts dera dreta monarquica anticatalanista sigueren designadi deputats provinciaus damb er encargue de “hispanizar la Mancomunidad”. Era Mancomunitat, qu’auie vist paralizades es sues institucions principaus, deishèc d’existir legauments eth dia 12 de març de 1925. Era nòta qu’eth generau dèc ara premsa entà justificar aguesta desparucion didie que “reconstruir desde el poder la región, reforzar su personalidad, exaltar el orgullo diferenciativo entre unas y otras, es contribuir a deshacer la gran obra de unidad nacional, es iniciar la disgregación para la que siempre hay estímulo en la soberbia o en el egoísmo de los hombres”.

Era proclamacion dera II Republica en abriu de 1931 favorizèc que de 1932 a 1938 despareishessen es deputacions en Catalonha. Era de Lhèida demorèc integrada ena Comissaria dera Generalitat, ara quau passèc tant es foncions coma eth budgèt.

Ena decada de 1940, pendent era dictadura deth generau Franco, sigueren fixades es arraïcs des diuèrsi interèssi que mès tà dauant auien de definir era politica dera Deputacion de Lhèida. En miei dera autarquia economica, es esfòrci anauen dirigits ath prètzhèt dera beneficiéncia e dera assisténcia sociau, e tanben ara reconstruccion deth hilat de vies que, larg e complèxe en tèrmes orografics, ère malaisit. Eth franquisme auec un interès especiau ena repression de tota traça de politica e de cultura catalana e es sòns esfòrci anauen adreçadi a impausar ua “normalidad cultural” que favorizèsse hèts coma eth “leridanismo”. Era nauèra cultura oficiau campèc ath nivèu institucionau er an 1942 damb era creacion der “Instituto de Estudios Ilerdenses”, en un ensag de suplantar era cultura catalana en Lhèida e, sustot, er Institut d’Estudis Catalans, fondat per Prat de la Riba en 1907.

Maugrat tot, era vida d’aguesta nauèra institucion siguec braca pr’amor qu'en an 1938, damb era entrada des tròpes franquistes en Lhèida, siguec abolida era Comissaria der Generalitat e restablida era Deputacion. Era prumèra comission gestora siguec constituïda er 11 de junh de 1938 e un aute còp s’anèc a ua centralizacion mès grana des deputacions, e es sòns organs gestors s’adeqüèren ara coneishuda democràcia organica. Era província, totun, non deishèc cap d’èster ua entitat locau.

Era Comission Gestora, establida dempús dera Guèrra Civila, que gerie era Deputacion de Lhèida, existic pòc mès de dètz ans. Eth 22 d’abriu de 1949 eth Conselh de Ministres aprovèc era constitucion e foncionament des deputacions Provinciaus de Regim Comun. Era actuacion dera entitat en aqueri dètz ans pòt estar definida quasi coma reparadora des infrastructures qu’era Guèrra Civila auie destruït. Reconstruccions de bastisses, actuacions enes vies provinciaus e d’autes òbres publiques, eca. En aguest punt siguec d’importància remarcabla era parucion, entre hereuèr e març de 1958, dera Comission Provinciau de Servicis Tecnics. Ère cargada, principauments, dera elaboracion e execucion des plans e foncions urbanistiques en encastre provinciau. En çò que tanh ara agricultura, eth sector economic basic dera província, era Deputacion non deishèc d’invertir ena espleita dera proprietat deth Bonrepòs –a on sustot s’amiaue a tèrme trabalhs experimentaus.

Encara en plea dictadura enes ans 70, era Deputacion de Lhèida ère presidida per Juan Casimiro de Sangenís damb ua politica de contunhacion de çò qu’auem descrit enquia ara. Mès a darrèrs des ans 70, coma resultat der acabament deth regim franquista, era situacion politica comencèc a cambiar. Josep Tarradelles, president dera Generalitat de Catalonha en exili, tornèc en Principat entà presidir era institucion restablida e tanben era Deputacion de Barcelona. Se volie qu’es deputacions venguessen delegacions territoriaus dera Generalitat coma en 1931, mès aguest propòsit non se vedec cap realizat e seguiren en sòn ròtle fondacionau.

Eth 9 de deseme de 1980, CiU e PSC aprovèren amassa era Lei de transferéncia urgenta e plea des deputacions ara Generalitat, damb era tòca de hèr a desparéisher es deputacions en Catalonha. Era sua volontat ère de vuedar-les de contengut, e aquerò siguec er inici d’ua longa discussion sus eth procediment, per mejan dera cession de competéncies entara Generalitat a critèri de CiU, e entàs bailies a critèri deth PSC. Mès era lei siguec declarada inconstitucionau e non arribèc cap a èster aplicada; es deputacions, donques, repreneren eth foncionament coma institucions democratiques de dret a compdar deth 1979. En Lhèida, en plen auut eth 26 d’abriu d’aqueth an, prenguec possession era nauèra Corporacion, presidida per Jaume Culleré i Calvís. A compdar d’alavetz, era Deputacion de Lhèida a auut set presidents mès: eth 1983 Ramon Vilalta (PSC), eth 1987 Ramon Companys (CiU), eth 1990 Josep Grau (CiU), eth 1999 Josep Pont (CiU) eth 2003 Isidre Gavín (CiU), eth 2007 Jaume Gilabert (ERC) e eth 2011 Joan Reñé (CiU).

Era istòria dera Deputacion