Era istòria dera Deputacion de Lhèida (1)

Era parucion des deputacions a er origen ena Constitucion de Cadis de 1812, que en títol siesau parlaue deth Govèrn interior des pòbles e des províncies. Aguest tèxte establie ua sòrta de division territoriau dera monarquia espanhòla en municipis e províncies –semblanta ara deth modèl centralista francés- en substitucion des Juntes Territoriaus gessudes dera revolucion napoleonica entà organizar era prestacion des servicis der Estat.

Entre d’autes deputacions, era Constitucion de Cadis creèc era Deputacion Provinciau de Catalonha er an 1812 e es de Valéncia e Malhòrca er an 1813. Es sòns membres ac èren per eleccion populara e en nombre proporcionau as abitants de cada província. Es foncions èren era administracion deth territòri coma organisme superior as bailies, e era veila pes interèssi d’aguestes.

Damb eth retorn de Ferran VII d'Espanha ath poder, er an 1813, s’establic un regim absolutista en Espanha. Maugrat qu’era Constitucion de Cadis auie establit claraments era division deth territòri en províncies, en Decret Reiau de 15 de junh de 1814 es deputacions provinciaus sigueren suprimides, e açò venguec en un retorn ar ancian encastre administratiu damb es capitans generaus e es intendents coma autoritats provinciaus maximes.

Un còp restablit eth Regim Constitucionau, damb eth Decret de Còrts deth 7 de març de 1820 reapareisheren es deputacions. En mai de 1820 se dauric un periòde de quasi dus ans a on era Deputacion Provinciau de Catalonha poguec actuar sus er ensemble deth Principat. Mès eth hèt mès transcendentau entath futur des deputacions siguec era discussion e aprovacion enes Còrts, en gèr de 1822, deth projècte d’organizacion territoriau d’Espanha en 52 províncies, des quaus quate corresponien ath Principat. Alavetz, era Deputacion s’adaptèc ara naua realitat provinciau e se placèc en ua posicion jerarquicament superiora as bailies. En an 1833, eth ministre de Foment Javier de Burgos establic ua reorganizacion territoriau que mantiege es quate províncies deth Principat, maugrat qu'es sues termières cambièren entà demorar es que son aué.

Era prumèra Deputacion de Lhèida comencèc a foncionar de forma provisionau eth 5 de mai de 1822. Siguec plaçada en ues installacions deth Palai Sanaüja (aué era sedença dera Paeria), e auec coma secretari generau a Bonaventura Carles Aribau. Aguesta Deputacion non se mantenguec sonque setze mesi e non reprenguec eth foncionament enquiara implantacion deth nauèth regim liberau der an 1836. A maugrat dera fragilitat d’aquera prumèra Deputacion, ne demorèren claraments definides es seccions fonamentaus: Administracion Locau, Beneficiéncia, Foment (economia), Instruccion Publica e, mès endauant, era organizacion des milícies que, en teoria, aurien de deféner ath regim liberau.

Damb era mòrt de Ferran VII er an 1833, comencèc un periòde de cambi politic e de susmauta sociau en Espanha que vierien en un conflicte militar pera succession dera corona e que amiarien ara fin des ancianes institucions dera monarquia absoluda. Coma conseqüéncia des Guèrres Carlines es deputacions sigueren restablides en 1835 damb era tòca d’arremassar ressorces entà finançar era guèrra.

Pendent tot eth segle XIX, era inestabilitat politica en Espanha –guèrres carlines, periòdes de revolucion, cambis de govèrn entre absolutistes, moderats e liberaus- favorizèc cambis politics corresponents ena Deputacion madeisha. Totun, es actuacions d’aguesta non demorèren cap arturades. Era Deputacion de Lhèida dèc ua fòrça importanta ara agricultura e ramaderia, ara indústria, ara mineria e as òbres publiques. Tanben hèc ua aportacion importanta en desvolopament deth hilat de camins de hèr entara província. Promoiguec amelhoraments urbanistics enes poblacions dera demarcacion e prenguec en carga era instruccion publica, era beneficiéncia e era sanitat provinciaus.

Era inestabilitat politica se hèc veir de forma clara en long periple dera Corporacion provinciau, qu’auec sedences diferentes: en 1822 se placèc en palai dera Paeria, en 1836 ena Paeria d’abòrd e dempús en ancian convent dera Mercé, en 1838 ena dusau planta dera Casa Meca e en 1843 en ancian convent de Sant Francés. Pendent cèrt temps installèc burèus tanben en çò qu’auie estat eth Teatre Principal, ua bastissa plaçada en finau deth qu’aué ei eth carrèr Cavallers. Enquiath 1898, era Deputacion de Lhèida non aurà ua sedença definitiua en plaçar-se en ancian espitau, eth Palai d’aué.

Seguís...